Blogia

Capsa

Gat per llebre

Gat per llebre

Algú s'enrecorda de l'eterna promesa electoral de fer barra lliure a les autopistes valencianes? Els faustes de la Mare de Déu deuen haver sigut profitosos per al místic Camps, perquè el sant home sembla haver vist la llum que elevarà els nostres vehicles per damunt dels terrenals peatges.

Que ningú es moga a engany. Lluny de fer gratuïtes les autopistes, el que pretén el nostre benvolgut monarca és que les autovies també siguen de pagament. Amb la novetat que ara els estoics usuaris haurem de passar pel peatge indirectament mitjançant els impostos que ni tu ni jo paguem.

El beat Camps vol que l'autovia Llíria-València arribe fins a la Llosa del Bisbe, però el pobre no té diners perquè se'ls ha gastat a Terra Mítica. Cap problema. Busca una empresa humanitària que vullga construir el tram, preferiblement que siga del rotllo, i a canvi li cedeix durant 35 anys l’explotació de tota l'autovia. Com fa lleig cobrar-li més diners als martiritzats usuaris, es treu de la mànega el miracle del peatge en ombra, que consisteix en què serà la Generalitat mateixa qui farcirà de matèria pecunària periòdicament la caritativa empresa, la quantitat de la qual variarà en funció del tràfic. I ací pau i allà festa.

El senyor Capsa m'ha confessat que hi ha una cosa que no li quadra. Per què dimonis el nostre prohome no s'endeuta una mica més i paga ell mateix les lletres de la broma, que a la llarga ixen més barates que el peatge dels dimonis? Home de poca fe!, li he contestat, ací és on està el moll de l'ós. El nostre benvolgut monarca es desviu per la nostra felicitat, i quina classe de benestar podem tenir amb una Generalitat endeutada? Amb aquesta juguesca paguem més, sí, però la xifra oficial del deute no varia. Ni l'Església fou tan hàbil amb el misteri de la santíssima trinitat. Açò del peatge en ombra no és una altra cosa que el deute en ombra. Com diu el refrany castellà: Ojos que no ven, corazón que no siente. I el trellat, una volta més, a les fosques.

El forúmcul

A la ciutat de Barcelona li ha eixit un furúmcul al final de la Diagonal

Informant sobre l'informe

Els veïns del nord s'estan llençant els uns als altres els trastos al cap per l'assumpte d'un informe, suposadament institucional, que recomana democratitzar La Vanguardia i reduïr els efectes que han tingut 23 anys de pujolisme als mitjans de comunicació catalans. Seria de babaus pensar que eixa no ha sigut sempre la intenció dels Tres Tenors, encara que no constara en cap lletra impresa.

Fa enveja veure com una cosa així provoca tanta polèmica entre els nostres germans de llengua. Ací Zaplana (qui paga mana) ha convertit la immensa majoria dels mitjans valencians a la religió del "Nou"-Do, i no passa res. Inclús el Levante, que sembla que siga el principal opositor al PP, ho fa tan malament que sembla un quintacolumnista de la Generalitat valenciana.

A e-notícies, una pàgina gens sospitososa de tripartidista i molt menys de carodiana, apunten la filtració al socialista Jordi Mercader, que voldria fer-li la cameta al conseller Miquel Sellarès, d'ERC. Déu ni dó si ho ha aconseguit.

Metalmorfosi

Metalmorfosi

Ha passat més d'una setmana des que el senyor Capsa va nàixer i com podeu comprovar està patint uns estranys canvis que el mantenen desconcertat i melancòlic. La cara se li està plenant de molestos grans multiformes de color taronja, li floreixen péls com potes d'aranya per tot el cos, sobretot damunt dels llavis, i la seua vella veu angelical comença a semblar-se a la del mateix Josele Santiago carregat de cazalla, una cosa que no sabia què era fins que el dissabte passat, en compte de fer experiments amb animals al parc que hi ha al costat de la gasolinera, va emborratxar-se amb els amics. Avui ha vist la Letícia Sabater per la tele i en compte de riure's com sempre ha notat una estranya sensació entre les cames. El senyor Capsa té la pubertat. Ja se li passarà.

La humanitat de l'imperi

La <em>humanitat</em> de l'imperi

L'únic que puc dir és que només a un malalt se l'ocorreria qualificar d'humanitària una invasió en la qual es viola i tortura la població civil. Bush i Blair haurien de saber que no a tothom l'agrada, com a ells, que els practiquen la disciplina britànica, i menys si és a punta de pistola. Les imatges són fortíssimes, si no les heu vist i teniu l'estòmac a prova d'hamburgueses les podeu veure ací i ací. A mi m'han posat de mala llet. Només puc recordar una frase de l'Anguita: Malditas las guerras y los canallas que las apoyan. Fora l'invasor de l'Iraq ocupat, ja!!.

La "bien pagá"

La &quot;bien pagá&quot;

A la ciutat de València hi ha un xicotet diari poblat per irreductibles ultres que resisteix ara i sempre a l'invasor, bé siga aquest valencianista, d'esquerres, de centre o un simple demòcrata del muntó. Segurament la majoria de vosaltres no sabreu de què estic parlant. Potser a alguns us sonarà d'haver-ne vist uns quants exemplars amuntonats a la barra d'un bar de disseny de pel·li d'Alfredo Landa, a les portes de la facultat o al casal faller. Si us els trobeu no dubteu ni un segon a agafar-ne un, és millor que El Jueves i encara que a la capçalera pose que val un euro, agafeu-lo sense por que després aparega algú demanant-vos diners: és debades. Només es molesten a comprar-lo els quatre extraterrestres i marcians que ixen ben pentinats a les seues planes. Atenció a les portades dels suplements dels diumenges: són capaces de baixar-li la líbid a l'onanista més recalcitrant, encara que n'hi ha qui encara s'excita més.

Com que la immensa majoria dels lectors valencians som uns desagraïts, uns traidors i uns venuts, i si fóra per nosaltres el diari no tindria més remei que tancar per manca d'ingressos, el filàntrop Fernando Giner, president de la diputació de València i starlette de Zaplana, dedica una part important dels impostos que ni tu ni jo paguem a mantenir en règim de subsistència el pamflet. Avui s'ha sabut que l'amic de les causes perdudes l'ha premiat amb uns miserables 72.000 euros (uns 12 milions de les antigues peles) pel patrocini d'unes làmines bellísimes i útils que cada dia regala el diari amb un dibuix a llapis de la façana d'algun ajuntament important (preferiblement governat pel PP) de la probínsia. Estan fetes amb un savoir faire i una elegància que ni el mateix Sorolla podria superar i, no cal ni dir-ho, el dispendi està més que justificat.

El diputat no estava verd

El diputat no estava verd

Carles Arnal, el flamant diputat d'Els Verds que va arribar l'any passat al parlament valencià gràcies al pacte que el seu partit havia signat amb Esquerra Unida i Esquerra Valenciana, ha presentat la carta de dimissió. Del partit, no del càrrec, s'entén. Arnal ha anunciat que abandona la formació ecologista pels "pactes poc coherents" subscrits amb el PSOE i per la "persecució per part d'un sector de l'organització que també ha fet difícil la situació de la coalició de L'Entesa". Hi ha tingut molt a veure l'enfrontament que mantenia amb el sector que lidera l'anterior portaveu del partit, el nord-americà arrelat a València David Hammerstein, tot un personatge mediàtic que ha aconseguit col·locar-se en la vintena plaça de la llista socialista, un lloc d'eixida que el convertirà, malgrat el transvasament del Xúquer, en el primer eurodiputat ecologista de l'Estat espanyol. Les reaccions no s'han fet esperar. Mentre Glòria Marcos aplaudeix la decisió, comencen a aflorar les veus que li demanen que deixe el càrrec. Sobretot entre els seus companys d'Esquerra Valenciana, donat que el següent a la llista de L'Entesa -que podria substituir Arnal com a diputat- és un militant seu, Guillem Agulló. Víctor Baeta, el líder de la formació valencianista, va ser vist ahir eixint de la seu d'Els Verds. Hi haurà fumata blanca?

Per la drecera

La Capsa estrena nou domini: www.capsa.tk. Curtet, xicotet i directe. Mantenim el vell de blogia.com per als nostàlgics, però disposem d'una drecera per als impacients i per aquells que els falla la memòria quan veuen més de deu lletres juntes. Un servidor està tan content que per celebrar-ho aquest cap de setmana s'en va al Viñarock. No dubteu a afegir aquesta humil capseta entre les vostres pàgines preferides!! Hi haurà sorpreses.

Rumore, rumore

Urdaci finalment no tindrà res a fer a Canal Bou. Camps li ha donat carbasses, si és que alguna volta fou certa la informació que publicà El Mundo. Em comenta un pardalet que aniua prop dels estudis de Burjassot que el president de la Generalitat valenciana vol una altra persona per dirigir la televisió de Tómbola i Lluís Motes, un home que treballa "con prisa pero sin pausa" i que dirigeix els informatius valencians d'una ràdio que si alguna cosa es pòt dir d'ella és que "està". Una cadena que a Madrid participa del nou talant de ZP, però que per ací no li fa lleig a anar a misa amb Camps. Les fidalitats es premien.

Desfilada de moros i cristians

Desfilada de moros i cristians

La manifestació de dissabte fou tot un èxit. Com sempre, cada mitjà de comunicació ha donat la versió que més li ha interessat. Inclús els extraterrestres, que últimament s'acontenten amb poc, han eixit satisfets amb la seua patètica actuació. Independentment d'altres interpretacions, la data del 24 d'abril del 2004 significa la primera volta en molts anys que moros i cristians decideixen desfilar junts, encara que això li haja pogut sentar malament a algú. Tothom ha coincidit en voler fer fora el PP. Ara només cal que es posen a treballar per poder aconseguir-ho el 2007. De moment ja han fet prou esforços i els deixarem descansar. Però només una estona.

Urdaci, a Canal 9

Urdaci, a Canal 9

No és cap conya. Segons ha publicat l'edició valenciana del diari El Mundo, el recentment defenestrat cap d'informatius de TVE, el conegudíssim Alfredo Urdaci, li ha demanat a l'opusdeísta president de la Generalitat valenciana, Francisco Camps, que el deixe dirigir Canal 9. El setmanari català El Triangle ja va publicar fa dues setmanes que Jaume Matas el volia per a la futura televisió balear. El que està clar és que mentre hi haja una televisió pública controlada per un govern del PP, Urdaci tindrà treball.

Animals de companyia

Animals de companyia

Ara que disposa de més hores lliures, l'expresident podria apuntar-se a l'exèrcit nord-americà i animar la moral dels marines, que estan una mica cagats. A Bush li agradaria que tots els seus súbdits, perdó, al·liats, actuaren com aquest simpàtic pollastre, que fa tot el que li diguen per internet. I qui no seguisca les ordres del líder mundial, una palmadeta al cul i a volar, que eixe home té molta mala llet.

Demà, a passejar

El proper diumenge 25 d'abril es compleix una fotrecada d'anys de la desfeta d'Almansa. Uns quants valencians, del sud i del nord, preferim recordar eixa derrota a altres folclors populars més massificats. The Sound Eliseu System ha preparat per demà una tradicional i solemne desfilada popular pels carrers cèntrics de la ciutat de València, a les 18 hores, que acabarà amb una mena de bacanal de dubtosa qualitat musical. La novetat d'enguany és que hi haurà moros i també cristians.

Per als més recalcitrants, el recorregut del passeig està envoltat de bars i altres llocs d'esplai més intel·lectual. Per la nit, un famós dj de nom molt original ens deleitarà amb les seues melodies a un local de Benimaclet. La passejada promet ser tan bona que més d'algú s'ho passarà pipa.

Un tomb per la caverna

La victòria de ZP ha enfurismat extremadament la dreta, que sembla haver-se après la lliçó i es prepara per combatre l'enemic amb les mateixes armes. De moment la xarxa s'ha poblat per tota una sèrie de bitàcoles de caràcter ultraliberal, interconnectades entre elles i rabiosament sionistes i pro ianquis, que semblen eixir ideològicament d'una mateixa matriu. La majoria no passen de ser un mur de les lamentacions retrògrades, però a la capsa de trons reaccionària comencen a haver-hi pàgines de qualitat, que fins i tot fan riure de veritat. Esperem que no se'ns haja de congelar el somriure.

Els començaments sempre són bons (o això diuen)

Els començaments sempre són bons (o això diuen)

Hola, intrusos i intruses. Aquesta és la meua capsa personal. Si la voleu obrir, hi trobareu trons i musiqueta. Bon profit.